Uns partits diferents per a una Catalunya independent.

La política és tant important que l’ha de fer el poble. L’11 de setembre, molts homes i dones, 1.600.000 o més, van fer política, amb veu clara i imperativa. Aquest mandat és el que han d’assumir els que fem política a temps complert o parcial, els que militen en partits des de la base o a les direccions. Al menys, aquells que diuen compartir el que la veu del poble deia clarament ahir, la voluntat de decidir si volem ser independents de l’estat que, fins ara,  no ens ho permet.

Un dels mals d’aquests darrers decennis, com ha resultat de la transició, ha estat superar la debilitat dels partits, de les seves estructures militants, reforçant el poder de les seves direccions. El sistema electoral, pervers, ho ha permès i el poder econòmic ho ha impulsat. És molt més previsible i manipulable, una direcció de pocs que un partit ampli i democràtic.

No tots els partits son iguals, però el sistema ens ha contaminat un xic a tots. El treure en unes eleccions més o menys regidors i diputats no es un fi en si mateix, però ha estat una eina bàsica per a finançar i sustentar els aparells. I atenció no estic parlant del partits corruptes, sinó d’aquells que cisen de les retribucions dels càrrecs públics una part, a voltes molt important, per a fer funcionar els aparells.

Sovint la timidesa o la confusió en prendre decisions ve contaminada per la por a perdre vots, a perdre pes electoral, d’ací la por a definir-se clarament, a fer coalicions àmplies i democràtiques, on amb llistes obertes molts candidats o candidates podrien no ser de “partit”. I això no solament ho veus en els partits grans, els que  son del trio (PP, PSOE, CiU) on la corrupció ha estat el procediment clau per al seu finançament, també aquesta por a perdre poder mitjançat el control dels electes forma part de l'ADN dels partits honrats, fins i tot els més petits i minúsculs.

En aquest procés constituent, com a resultat del dret a decidir, en la construcció d’un nou estat, serà imprescindible transformar a fons el model de partits, afavorint de forma radical la seva democratització, fent transparent el seu finançament, situant la democràcia interna, les llistes obertes i el límit dels mandats com a condicions imprescindibles per a la seva constitució. I, per cert, tot allò que el poble pugui fer directament, millor!