Onada groga i verda, a Catalunya i a Ses Illes, el poble demana la paraula!

Finalitza avui un setembre d’esperances, el mes de l’11 de la via catalana i del 29 de l’onada verda a ses illes. En ambdós cassos la societat civil agafa el protagonisme i una avantguarda organitzada, l’ANC a Catalunya i l’Assemblea d’ensenyants a ses illes esdevé la seva avantguarda organitzada.

A Catalunya es centra en una clara reivindicació política, el dret a l’autodeterminació,  a ser un estat, però també social, ser-ho però d’una altra manera, d’ací les múltiples reivindicacions en el si de la via i de les confluents amb ella, Caixa i Trueta.

A ses illes comença com un moviment social, educatiu, però esdevé també polític clamant contra un mal govern, el d’en Bauzá, autoritari i fatxenda. Mai un clam havia estat tant transversal i havia mobilitzat a tanta gent i tant diversa.

En ambdós cassos, fins ara la resposta és la mateixa, prepotència governamental i atrinxerar-se darrera la majoria absoluta,entesa com una gestió autoritària amb dret a fer el que vulguis durant quatre anys!

Aquesta visió de dictadura a terminis, renovable cada quatre anys, és un producte adulterat inventat en l’anomenada transició. Sistema que ha necessitat un col·laborador imprescindible, una majoria d’electors despreocupats i egoistes, resultat de l’analfabetisme polític conreat en tants i tants anys de franquisme.

Avui quelcom es mou, molta gent no es conforma en ser majoria silenciosa i com a tal manipulable i manipulada, aprenen al carrer a ser ciutadania activa, a expressar la seva opinió, a compartir-la amb els altres, a actuar col·lectivament.  Després de tants anys de desarmar al poble, tancant-lo com individu, aprèn de nou a dir “nosaltres som el poble”. Quan passa això els governants corruptes i els que mouen els fils darrera, tremolen!