Els que hem
fet vaga a escoles i instituts sabem de les enormes dificultats per aconseguir
que sigui massiva, la dispersió dels centres i l’individualisme en el que viuen
molts docents complica de forma kafkiana la presa de decisions i sovint la
insolidaritat en forma de “dret individual” preval sobre les accions
col·lectives i la lluita solidària.
Una vaga
indefinida és l’eina més forta i difícil, una arma de doble fil, que sovint
acaba fent més mal a qui l’exerceix que als que son causants de l’acció. Per
tot això trobo excepcional i d’enorme coratge la vaga indefinida del ensenyants
de les illes. Ja molta feina darrera i molta poca traça per part de Bauzá i el
seu govern.
Recordo la
gran vaga d’ensenyants del 1988, els esforços del comitè de vaga, les
assemblees diàries a la Normal i quan no hi cabíem a pavellons esportius.
Recordo quan es contaven amb els dits d’una ma els que no feien vaga. Quan va
acabar, al cap de no massa temps varem aconseguir les millors condicions
laborals que mai hem tingut. Si, les que ara ens van treien any rere any.
Tota la
meva admiració per una lluita que és social, per la llengua i la igualtat, que
és pedagògica, per la implicació i la llibertat de càtedra i que és política,
contra el mal govern. Res serà igual a ses illes per que la set de canvi, la
lluita contra la injustícia, contra la prepotència és cada dia més amplia com
veurem a la manifestació del proper 29 de setembre. Més que una vaga és una
revolta. La revolta dels dignes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada