Acabo de
veure l’exposició que sobre Joaquim Amat-Piniella, a propòsit del centenari del
seu naixement, s’ha inaugurat molt recentment al Museu d’Història de Catalunya .
Una persona injustament oblidada com a escriptor i com a resistent. La negra
nit del franquisme va engolir a molts, afortunadament ressorgeix amb tota la
seva força aquest home bo.
Fa anys, en
ple franquisme, vaig llegir K-L Reich, em va colpir. Sabia molt poc de l’autor.
Va passar-se més de quatre anys en els camps d’extermini nazis, fins acabar a
Mathaussen amb molts d’altres republicans catalans i espanyols. Afortunadament
s’ha tornat a publicar i la recomanaria ardidament en uns moment de
banalització del nazisme i de ressorgiment de la xenofòbia i el racisme a Europa.
El dissabte
amb l’alcalde Puigdemont, ho comentàvem, paga la pena fer arribar l’exposició i
fer quelcom més per a reivindicar la figura ètica i tràgica d’Amat Piniella. Penso
en la gent jove, doncs ell ho era quan va començar la guerra civil i fou la
seva joventut i fortalesa la que li va permetre aguantar allò més insuportable.
Montserrat Roig, en el seu llibre sobre el camps nazis li dedicà l’obra, i
escriu emocionada com els seu testimoni la va encoratjar a deixar en paper una
història tràgica que ha de ser una advertència i un crit d’alerta per les joves
generacions.
Joaquim
Amat-Piniella, un testimoni dels seu temps, un extraordinari escriptor,
fundador el 1962, en plena clandestinitat, de “l’Amical Mathaussen”. En el
centenari del seu naixement, reivindicar-lo, és també un homenatge a tota una
generació que va morir a les trinxeres per defensar la llibertat, que pati
camps d’extermini per defensar la llibertat, que pati l’exili a l’exterior, o
el encara més dur, a l’interior, per defensar la llibertat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada