Fa gairebé un
mes que guanyà les eleccions Àngela Merkel a Alemanya, malgrat l’augment en
vots i escons, al fagocitar amb aquest creixement al seu aliat liberal es va
quedar a les portes de la majoria absoluta i portem dies i dies de negociacions
amb els socialistes i els verds, sense gaires resultats. No dubto que arribaran
a un acord però difícilment res serà igual.
Estem també
a no pas masses mesos de les eleccions europees i, al meu parer, hi ha un gran
tema que caldria posar-lo en primer pla, la deute, asfixiant en els països del
sud, homicida a Grècia. La desmemoria plana a alemanya sobre la seva deute en
la història recent. Caldria posar-la en evidència, per aconseguir un gir de 180
graus, que permeti la recuperació econòmica i la reconstrucció europea sobre
paràmetres de igualtat i solidaritat.
El tractat
de Versalles va exigir a Alemanya pagar reparacions als guanyadors de la
primera guerra mundial. Foren milers de milions de marcs-or, una quantitat astronòmica
que el país intenta assumir fins que va suspendre pagaments per ordre d’Adolf
Hitler, poc abans de la segona guerra mundial.
Abans, de
1924 a 1929, la República de Weimar, com s’anomenava la democràcia alemanya, va
viure dels préstecs del Estat Units, el pla “Daves”, i va poder pagar les
reparacions de guerra, però tota aquesta piràmide de crèdit va caure amb la crisi econòmica dels anys 30 i
donà pas al nazisme.
Després de
la segona guerra mundial la situació fou similar i per estalviar-se els errors
del passat EE.UU accepta, el que ara Merkel no vol per a Grècia, una “quita”
del deute. El tractat de Londres reduí la deute alemanya a la meitat i establi
que els interessos restarien en suspens fins la unificació d’Alemanya, que no
es produí fins l’octubre de 1990. De fet el darrer abonament de les anomenades “reparacions
de guerra” es va aportar l’octubre de 2010, 92 anys després!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada