El passat
dijous a les quatre estava convocat a la primer reunió de la comissió per dictaminar
la idoneïtat de la compra de la col·lecció Santos Torroella. Em vaig abstenir, però al aprovar-se, la meva obligació es assistir-hi.
Entro a la reunió encara amb la motxilla del “cole” i m’assec. Arriben un bon
nombre de tècnics i el portaveus del grups, presideix l’Alcalde.
Durant un
bon grapat de minuts la portaveu del PSC s’entesta en demanar que la comissió
no solament es dediqui al tema aprovat sinó que tracti l’art contemporani a la
ciutat, la casa Pastors i el seu impacte en el turisme... Després d’un diàleg digne de Kafka, gairebé per
esgotament, s’arriba a l’acord de crear
diferents àmbits en el que s’incloguin experts en tots aquests camps.
Una llista
de noms interminables es van sumant a la futura compareixença, tot això enquibit
en un període d’un mes i mig. El diàleg en determinats moments es mereixeria la
ploma de Grouxo Marx. Si no fos per que, al meu parer, estem perdent miserablement el temps, ho
trobaria fins i tot divertit.
S’arriba a
un volum de compareixences d’unes vint persones, suplents inclosos, i es
marquen les reunions que farem, en principi quatre reunions, els dimarts, de
tres hores cadascuna! –penso, deus estan boixos aquests romans!- Em ve al cap
anomenar-ho: els dimarts de la comissió interminable!
Però, el
que te més conya d’aquesta comissió, que ho sàpiguen els ciutadans, es que no
servirà per a prendre conclusions, segons la portaveu del PSC, ànima de la
comissió, solament ha de servir per informar-nos! Valguem deu! No hi ha temes més
importants per dedica-li aquest temps. Sembla que hi ha gent en la política amb
tant poca feina que ens ha d’encolomar tonteries als que en tenim de sobra!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada