S’aprova una comissió inútil i es rebutja la defensa del “Bloc de salt”. Un Ple on no hi ha per on agafar-ho!

Del Ple d’ahir destacaria l’aprovació d’una comissió inútil, la que ha de dictaminar la idoneïtat de la col·lecció Santos Torroella i una decisió profundament equivocada i injusta, en la que fou decisiu el vot de qualitat de l’alcalde per a  rebutjar el suport actiu i no retòric a la gent del Bloc de Salt pendents demà del seu desallotjament.

En el primer cas el PSC ens te acostumat a un perfil polític superficial, s’entesta en una oposició ferotge sobre temes intranscendents i defuig i s’arrenglera amb la dretes en temes claus com la sostenibilitat energètica , com va fer ahir sumant el seu vot a CiU i el PP rebutjant una moció presentada pel nostre grup, com parlava de independència energètica, el substantiu el devia fer agafar el síndrome “Navarro”, es a dir independència ni energètica!

Nosaltres ho hem dit clar i català, ens els quatre propers anys no en podem permetre comprar una col·lecció, arranjar Casa Pastors i invertir en el manteniment del complex, els més de 10 milions que comporta. No ens cal una comissió el que ens cal son calers! i si els tinguéssim tenim moltes altres prioritats que ens reclamen els ciutadans. 

CiU es va cobrir d’oprobi marejant-nos amb legalitat i ètica per a defugir el vot a la moció de suport al Bloc de Salt, els mateixos que parlen d’estat propi i de independència tenen por a vulnerar diuen una poder judicial, que consideren pel que es veu intocable. Es pensen que a Catalunya, la sobirania popular no haurà de declarar-se insubmisa davant les llei i les ordres del poders de l’estat per aconseguir el dret a decidir. O el que diuen es, en el fons,  pur teatre, i no pas del bo, com van fer ahir?

L’alcalde ho es menys des d’ahir, te menys legitimitat, arrenglerant-se per tacticisme, amb el PP. Aprofitant una baixa inesperada d’un regidor del PSC, va aconseguir empatar i usant el vot de “qualitat” deixar sense efecte la moció. Tacticisme, marrulleries de la vella política, la que ens ha portat a la crisi actual, la dels polítics dèbils amb els forts i fatxendes amb el dèbils. Ahir per a molts, cada dia més, aquesta politiqueria no ens representa.