Han passat
ja uns dies de l’aprovació provisional de les ordenances fiscals per al 2014,
el que des d’aquest bloc denunciava prèviament, s’ha produït. Una estrany triangle CiU-PP-PSC ha permès una plàcida aprovació d'aquestes, la prova del nou era el somriure
satisfet a l’alcalde. Poc més d’una hora i feina acomplerta.
Tot torna a
la normalitat, la que es va trencar amb l’espantada socialista de fa un any,
encara recordo les dures recriminacions per incompliment de pactes enter uns i altres i la
confusió generada en el ple que ens va portar a un nou ple extraordinari.
D’aquell
caos va sortir un camí nou, el que ens havia de portat a unes ordenances més progressives
el 2014, però per que anar per un camí tant difícil i complicat, i a més a
contracor, forçat per les circumstàncies, si una reconciliació podia portar al
govern pel camí de tota la vida?
Les excuses
dels "pactaires" i les seves recriminacions als opositors enmascaren el
pensament dèbil davant d’unes circumstàncies socials que ens obliguen a canvis
en profunditat, però no volen. Una subvenció a uns, unes rebaixes a altres, una congelació
amunt, una excepció avall, permet omplir els minuts de la intervenció en el
Ple, però ho deixa tot igual, es a dir pitjor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada