Qui defensa al defensor/a?

La figura del defensor o síndic va néixer a Suècia fruit d’una societat democràtica consolidada i després de dècades d’estat del benestar. Apareix com a conseqüència d’un fet llargament observat de que la llei, al ser aplicada per homes i dones, en la seva aplicació cas per cas pot se injusta i cal una institució que així ho faci veure i proposi solucions a les administracions per a solucionar-ho.

L’aplicació a societats com la nostra en que sovint la justícia és lenta i feixuga i l’administració burocràtica i arbitrària, encara semblava més necessària aquesta figura. Però cal una cultura prèvia, democràtica, que sovint ens manca en cultures com la nostra en que molts no es conformen amb la mediació, volen que se’ls hi doni la raó, si i si.

El defensor/a no és un tribunal, no te un paper executiu, recomana a altri que canviï, que escolti, que respongui, però no pot obligar. És jutge sense jutjar i fiscal sense acusar. En molts casos pot facilitar solucions, sobre tot si les administracions que l’han creat son conseqüents i es senten obligats per les seves resolucions.

Però pot succeir i més en un país com el nostre, en que les institucions estan en crisi, algunes administracions facin desaparèixer la figura per molesta, com ha passat en alguns indrets de l’estat espanyol o que afectats per una injustícia li reclamin a la figura més del que pot donar i la considerin inútil.

A Girona, aquesta institució ha estat positiva, l’actual defensor ha fet una tasca extensa i intensa, no ha satisfet a tothom, ha enfurismat a uns quants, demandants i demandats, però ha tractat amb cura i honestedat cas per cas.

Aquest dies se l’ha qüestionat, al defensor de la ciutadania de Girona, per un afer privat, legal però discutible, alguns consideren que l’invalida com a defensor i l’han denunciat públicament. Declaracions i contra declaracions han enterbolit i no aclarit la qüestió. I em pregunto a qui beneficia? No ho se, però si se a qui no. Gens ni mica a la PAH, que ho denuncia, i encara menys a la persona i a la figura del Defensor. No se com acabarà, però em conformaria que en lloc de cercar vencedors i vençuts i contar partidaris d’un i altre, cerquéssim una solució i sobretot una lliçó. Sovint de les equivocacions, si saps que ho son, s’aprèn molt.