ADIF ens roba!

La noticia dels escorcolls i detencions a les seus d’ADIF a Barcelona i Madrid omple les portades dels diaris d’avui amb més o menys amplitud. El tema s’ho val i confirma el paper de “malalt d’Europa” de l’estat espanyol. Son ja molts masses els escàndols de corrupció que impliquen a polítics, tècnics de l’estat i empresaris que han fet del saqueig dels fons públics la gran cova d’Alí Babà.

ADIF és un cas que rima amb altres però te un color especial. Els seus caps, i n’he vist un grapat en els anys que porto a l’Ajuntament, sempre m’han semblat d’una especial prepotència. Trajats i encorbatats, l’uniforme habitual dels que volen semblar més del que son, t’escoltaven amb una certa displicència, com qui escolta la mainada i t’abromava sovint amb dades tècniques segons ells irrefutables.

Sembla he pensat que la prepotència amaga quelcom, inseguretat i a voltes quelcom de pitjor, com hem vist ara, senzillament plats bruts. Quina temptació al veure passar milions i milions i no fer un simple tastet. Bé un tastet d’un munt de milions d’euros! Cobdícia i impunitat.

Vet ací el glamur de les grans obres públiques, dels sobre costos, de les milionades en obra pública sobredimensionada o ras i curt innecessària. Quant més calers, mes comissions, més sobres, més corrupció!

Tots els que han patit la prepotència, les conseqüències de les obres faraòniques, la tacanyeria en no  donar compensacions mentre els tacanyos s’embutxacaven els calers de tots, tenen avui una justa indignació. Que la Magdalena, el Pepinyo i la ministra actual donin la cara i arribem al final de les responsabilitats d’aquest enorme frau.però molt em temo que quan arribi als tribunals i s'eternitzi anys i panys, de nou surtin impunes. Malbaratamentde recursos per obres, sovint inútils, i saqueig del diner públic per part d'un bon grapat de desaprensius. De nou ens roben!