Reivindico la Biblioteca d'Emili Grahit i la seva obertura ja!

Com a conseqüència del post que vaig fer ahir molta gent se m’ha adreçat reivindicant la seva obertura. Gent molt diversa que va des d’alumnes del meu institut i altres, jubilats no solament de la zona sinó de tota a ciutat fins a investigadors que necessiten espais que des del tancament de la biblioteca de la casa de cultura s’han quedat sense.

Alguns m’han dit que ferien campanya per l’obertura, m’agrada que la gent s’engresqui per allò que de fet es seu, com a propietat col·lectiva que va més enllà de l’ús i esdevé part de la pròpia vida, això de bo te la cultura.

Que sigui gran, em diuen no és un problema, el que cal es que els espais i els serveis funcionin, penso que tenen raó. Necesitem un equipament de ciutat com aquest, obert i plural, haurem d’estar amatent molt a la gestió. Un gran hall i bar, una planta baixa en que hi trobis tota la premsa general i especialitzada, nacional i internacional. Que hi hagi novel.la, assaig i poesia...una espai gran i diàfan pels mes menuts on el conte sigui contingent i contingut.

Un primer pis especialitzat per temes, filosofia, història, ciències, arts...amb espais diferenciats amb ordinadors que et permetin consultes a totes les biblioteques en xarxa del mon. Un segon pis per a investigació on estudiants de tota mena treballin en projectes de recerca...Una esplanada a les seves portes sense ciment amb gespa espai de reflexió i lleure...tot això és possible gestionant bé l’espai interior i exterior...punyetes! que obri ja!