Urbanisme trabucaire (3): Santa Eugènia resisteix!

Santa Eugènia és més que un barri de la ciutat, ho és per història, integrada antidemocràticament a Girona en uns temps de dictadura, ho és també per la seva ciutadania, implicada i integradora. Ser eugenial marca caràcter. Des de la casa de la vila no totes les decisions que l'afecten han estat les adequades, ja no parlem del temps del “movimiento nacional” on es va perpetrar un model urbanitzador caòtic i allunyat de les necessitats dels ciutadans, també des del 1979 ençà s’han comés errors importants.

Per acció o omissió sovint l’ajuntament no ha estat a l’alçada. El fet que, en el meu pas com a regidor, m’ha decebut més ha estat el Pla de barris, l’únic que s’ha fet a Girona. Plantejat més com un recull de projectes urbanístics pendents i en el calaix, lligat per un seguit d’accions socials que foren més una coartada que no pas una acció estratègica, ha estat una gran oportunitat perduda.

Mancada de lideratge, l’alcaldessa no el va voler assumir, es va delegar de forma partidista en el tinent d’alcalde d’urbanisme, i aquest va confondre participació amb reunir-se amb alguns líders veïnals al voltant de canapès de tant en tant. El resultat una gran inversió malt aprofitada que deixa litigis interminables, com l’antic mercat de Santa Eugènia, mal planificat i mal executat.

De les iniciatives socials que solament representaven el 5% del pressupost ens es sortirem prou bé, en el marc d’un procés veritablement participatiu com fou el programa “educació i convivència”. Què s’hauria pogut fer amb un sistema participatiu semblant per a tot el projecte? No ho sabrem mai, per que les desconfiances varen prevaler sobre la innovació.

Al meu parer, la futura reconstrucció del Pont del dimoni te molt de símbol del que volem per a Santa Eugénia, en refer-lo amb la memòria material fem un camí que no és un retorn al passat sinó llavor de futur. Per què, malgrat tots els despropòsits, ha restat un teixit social actiu, del que ens sentim orgullosos, i l’esperit eugenial encara te moltes coses a dir, serà, amb aliança amb els altres barris, la llavor i el fonament d’un nou model democràtic de ciutat que espero s’obri el maig del 2015.