Hi ha dies
que t’aixeques amb mal humor. Avui, a primera hora, tenia cita amb l’ITV, tinc un
cotxe vell que l’ha de passar cada any, és una murga, que hi farem. Però el meu
capteniment no era provocat per a aquest fet. Grècia, la capitulació exigida per Alemanya i
els seus satèl·lits, em va generar ahir un gran malestar, amb el que m’he
aixecat avui.
Els
mateixos que van farcir de crèdits als governants, avui a l’oposició, de Grècia.
Els que van acceptar uns comtes falsos, per què els hi convenia mirar cap a un
altre cantó. Foren, també, els mateixos dels dos primers rescats que traslladaren
el deute privat, sobretot dels bancs alemanys i francesos, als pressupostos
dels estats.
Una Alemanya
hipertrofiada per l’absorció de la RDA, perduda la memòria històrica, torna a
mirar de dalt a baix als pobles no germànics. Hi ha qui lloa el luteranisme com
arrel del capitalisme del nord, exaltant les virtuts però deixant de banda la
superioritat moral i el determinisme que ha generat en els pobles que l’abraçaren.
Els monstres sorgits el segle XX, tenen arrels.
Sempre
he estat un optimista, malgrat que les derrotes han sovintejat més que les victòries. He volgut creure que, tard o , pot
ser, un xic més tard, hi hauria la victòria final. Han passat dècades i aquesta
es veu en un horitzó que quan més camines, més s’allunya. D’ací el mal humor
amb el que m’he llevat. Però com tinc tot el dia per davant i la meva voluntat
és optimista, continuarem albirant, horitzó enllà, una Europa més justa, on
Grècia pogués viure amb dignitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada