El Pla del Dr. Schäuble

Els deus de l’Olimp, sembla, han estat foragitats per la cavalcada de les Valquíries. Es obvi que no existeixen les conspiracions, els governants europeus ho fan pel benestar del grecs i de tots nosaltres. No hi ha complicitats entre neoliberals, profetes de l’austeritat del pobres i de jo faig el que vull "amb els meus diners i els dels altres” dels rics. Goldman Sachs, JP Morgan, Standart&Poor’s o Deutsche Bank són altruistes i vetllen pel bon funcionament de l’economia europea. Que les agències de noticies i la gran, grandíssima majoria del mitjans de comunicació en siguin propietat de grans grups financers és també casualitat i no hi ha dubte que el que diuen és el resultat de la més escrupolosa objectivitat!

Krugman, en el seu darrer article sobre Grècia “Matar el projecte europeu”, destaca que ser membre de la zona euro significa que els acreedors poden destruir qualsevol economia que es surti del ramat. Però no solament pateix l’economia l’autoritarisme alemany, trepitja la sobirania grega i, per segon cop, es venja de que la ciutadania es pugui expressar en referèndums. El primer cop, el xantatge i les pressions sobre Yorgos Papandreu acabaren amb el seu exili abans que posar les urnes. Ara, quan Syritza amb Alexis Tsipras sí que ha realitzat la consulta, i amb la dignitat democràtica del triomf del NO, els guardians de la Troika es llancen venjativament a donar un cop terrible –pot ser fatal- al projecte europeu.

Cinc mesos d’intenses negociacions entre Grècia i l’Eurogrup, mai, segons Varufaquis, tingueren els negociadors grecs una oportunitat d’èxit. Condemnats a arribar a l’estancament, el propòsit de les eternes converses al més alt nivell, solament era una manera de preparar el terreny al ministre alemany de finances Wolfgang Schäuble per implementar el que ja havia decidit a fer, abans de l’elecció de Syritza, confiant en que Nova Democràcia i el seus aliats ho acceptaríem de grat o atemorits. Calia que la zona euro quedes “alleugerida” de la presència de Grècia, amb la fi de disciplinar als estat membres que en el present, i sobre tot, en el futur poguessin presentar resistència als seu plans específics per a la re-estructuració de la zona euro.

Aquest dies veiem una nova fase d’aquets pla Schäuble, un Diktat, d’aquells dels alemanys d’altres temps històrics, la resistència grega es fa cada dia més difícil, no crec en unes noves Termopiles, ells eren tres-cents, avui és tot un poble el que pot ser destruït. Però aquesta nova guerra europea, no acaba en Grècia, ni en la seva nova ocupació, resta molt per fer, per dir i per escriure.