Avui clou
una setmana intensa políticament, el dilluns poc que hauria pensat que es desencadenessin
els esdeveniments a la velocitat vertiginosa amb la que s’han desfermat. Dels dubtes
sobre si hi haurien eleccions, a la seguretat de la convocatòria; de la divisió
segura a una unitat, si bé incomplerta, potent; del oblit interessat a Madrid,
tot pensant que a Catalunya ens rendíem abans de donar la batalla, a llamps i
trons com en els bons moments, amb audiència reial inclosa.
Caldrà
insistir en el concepte d’eleccions plebiscitàries, aquestes es fan per què no ens van deixar
fer un referèndum legalment reconegut i per què no podem esperar “in eternum” a
que ens el reconeguin. Cal saber ja quants volem la independència per, de manera
ferma, si ho vol el poble, seguir aquest camí, això és el que farem el 27 de
setembre.
Aquest serà
el mandat dels i les parlamentàries independentistes si son majoria. Amb aquest
compromís es demanarà el vot i amb voluntat de guanyar i de no defraudar, per
què la seva funció principal serà la desconnexió amb les lleis espanyoles que
no ens permeten la sobirania. No se si es farà una promesa semblant a la que
els estats general francesos van fer, quan el rei borbó els hi va dir que no complien la llei i els ordenà dissoldre’s -“ es disposa que tots els membres d’aquesta assemblea
prestin, a l’instant, jurament solemne de no separar-se mai fins que la constitució
sigui establerta i consolidada sobre fonaments sòlids...”- el que si sé es que si hi ha una majoria
sòlida es proclamarà la sobirania efectiva de Catalunya.
Alguns
diuen que el que es vota és un nou govern autonòmic, això serà cert si els que
no volen la independència son majoria. Permeteu-me que sense dramatitzar afirmi
que això seria la pitjor derrota possible.
Imagineu-vos la mena de govern que hi hauria. Diuen, alguns, que la llista
és molt heterogènia i encara més si s’uneix la CUP, doncs digueu-me com seria aquest govern autonomista! El que tindrem, si guanya la independència, serà una mena
de govern provisional que com a màxim durarà 18 mesos, amb l’objectiu d’assegurar
la transició, amb un ampli consens en el govern i en el plenari del Parlament.
Molt resta
per fer, però ara no tot sembla impossible!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada