Si hem de donar un pas endavant, no pot ser en fals.

Soc dels que ha vist amb bons ulls que ANC i Òmnium recollissin la demanda de intentar fer una llista unitària per la independència. Era conscient de les enormes dificultats de fer-ho possible. Precisament el ser independentista, voler un estat català, no amaga les enormes diferencies quotidianes que tenim uns i altres. Uns viuen bé, fins i tot molt bé, d’altres pateixen molt, però molt. Són les contradiccions del fet nacional i el social.

Uns, no tots ni de lluny, varen votar ja fa uns anys el govern del millors, els altres han patit les seves idees economicistes i has estat víctimes de les retallades. A uns i altres, a molts, els vaig veure votant, al meu institut -com a mostra un botó, del que va passar a tot Catalunya- el 9N. En aquests darrers anys conec força gent en llocs de confiança de la Generalitat, son independentistes, però molts hi son per que hi ha un tipus de govern que tot i estar en minoria governa sol. Qualsevol canvi, pot ser molt dur. Però hi son per què el principal partit de l'oposició, independentista també, els manté al govern a canvi del seu suport al procés.

Aquest govern en minoria ha continuat polítiques, especialment en el mon sanitari i educatiu, en clara contradicció amb el que pensen molts altres independentistes, fins i tot alguns han mantingut amb el seu vot decisions del govern amb les que estaven radicalment en contra. Si això hagués estat uns pocs mesos, encara, però portem així tres anys!

Entenc que qui ha sortit beneficiat aquests darrers anys aixequi la veu i no accepti una llista unitària, si no és amb l’hegemonia dels que composen l’actual govern. Però els qui s’oposen a aquest, tenen tot el dret de no acceptar la perpetuació d’un status quo que els exclou com alternativa. D'ací els costos i encerts d'una llista unitària. Precisament una llista civil no és en contra de ningú, senzillament no és a favor d’una part i en contra de l’altre. Ni els que han governat i governen, ni els que han aguantat i patit un model de govern, en nom de procés, que no comparteixen. Si hem de donar un pas endavant, no pot ser en fals.