Soc dels
que ha vist amb bons ulls que ANC i Òmnium recollissin la demanda de intentar
fer una llista unitària per la independència. Era conscient de les enormes dificultats
de fer-ho possible. Precisament el ser independentista, voler un estat català,
no amaga les enormes diferencies quotidianes que tenim uns i altres. Uns viuen
bé, fins i tot molt bé, d’altres pateixen molt, però molt. Són les
contradiccions del fet nacional i el social.
Uns, no tots
ni de lluny, varen votar ja fa uns anys el govern del millors, els altres han
patit les seves idees economicistes i has estat víctimes de les retallades. A
uns i altres, a molts, els vaig veure votant, al meu institut -com a mostra un
botó, del que va passar a tot Catalunya- el 9N. En aquests darrers anys conec
força gent en llocs de confiança de la Generalitat, son independentistes, però
molts hi son per que hi ha un tipus de govern que tot i estar en minoria governa
sol. Qualsevol canvi, pot ser molt dur. Però hi son per què el principal partit de l'oposició,
independentista també, els manté al govern a canvi del seu suport al procés.
Aquest
govern en minoria ha continuat polítiques, especialment en el mon sanitari i
educatiu, en clara contradicció amb el que pensen molts altres independentistes, fins
i tot alguns han mantingut amb el seu vot decisions del govern amb
les que estaven radicalment en contra. Si això hagués estat uns pocs mesos,
encara, però portem així tres anys!
llista unitaria i abm politics
ResponElimina