Ha acabat
la campanya en la que m’he embrancat conscient del moment i
del perquè era necessària la meva participació. Ha estat un viatge positiu. He dit el que pensava i el que he dit no ha
estat diferent del que he defensat aquests darrers anys, independència i
compromís social. Ho he fet com a independent, fet nou per a mi i en un equip
plural en el que ERC ha confiat.
Defensant el que crec i actuant com penso, he aconseguit el respecte dels
que han lluitat al meu costat, ara seran els electors els que decidiran si em
volen com a diputat.
Ha esta una
campanya diferent de les darreres que he fet, des del 2003 solament he fet les
municipals. Aquestes per la proximitat de la gent i per les propostes concretes
que pots oferir sempre m’han agradat. Es presten a menys demagògia i es perd
menys el respecte entre el rivals. També al no presentar-me de cap de llista ha
esta una novetat i m’ha agradat. El secret ha estat la confiança amb la que
arribat amb la Teresa i per la facilitat amb la que s’han desenvolupat les relacions
entre els membres de la candidatura.
Per encaixar
com a independent en una organització política es necessita, al meu parer, dues coses, al
menys: la primera, voluntat real d’apertura d’aquesta organització, es a dir que
l’aposta sigui estratègica, no tàctica, i acceptada per la militància organitzada;
la segona, implicar-se al màxim demostrant que la confiança donada es
merescuda.
Res d’això
hauria esta possible sense partir d’un anhel comú, la república catalana, i d’una
anàlisi compartida, que el temps que vivim es excepcional i cal donar el millor
de nosaltres. Sigui quin sigui el resultat, penso que ha valgut la pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada