O reforma descafeïnada o República catalana.

Hi ha moments en la història en que el pobles poden decidir el camí a seguir, son moments molt especials que es donen molt de tant en tant, plens de dificultats però amarats d’esperances. Ara i ací podem decidir si volem la ruptura amb un sistema desgastat i d’escassa qualitat democràtica o obrim un camí nou on siguem protagonistes del canvi. O reforma o ruptura. Tu decideixes.

Clar que voldríem un camí més fàcil, que des d’Espanya ens entenguessin, ho hem demanat abastament. Vàrem enviar tres representants del Parlament a Madrid i tornaren amb un no. Moltes vegades després, en la passada legislatura, des d’ERC, es proposà un referèndum i el resultat fou el mateix. Que pot canviar ara per a que el resultat no sigui el mateix?

Res fa pensar en que els únics que proposen el dret a decidir arribin ni de lluny a aconseguir la majoria absoluta necessària. IU ho ha proposat sempre, Podemos després de moltes vacil·lacions ara ho proposa, ambdós la obtindran la majoria? res ho fa pensar. Aleshores que proposen els partits catalans que amb coalició li fan costat, si no tenen prou força? Entrar en el joc de la reforma descafeïnada o donar-nos suport als que començarem, amb la majoria absoluta d’escons al Parlament, un procés constituent de la República catalana?

Aquesta és la veritable opció que com a catalans tenim el 20D, res del que es necessari: treball, defensa del territori, educació, salut, protecció social...ho podrem aconseguir sense una ruptura democràtica, sense la construcció d’un nou sistema polític que ho faci possible. És un tema de sobiranies. O sobirania catalana o restar a remolc de les oligarquies que viuen tant i tant bé en l’estat borbònic.