Escric aquest
article sense saber el resultat de l’assemblea de la CUP a Sabadell, estaré
tota la jornada al cim d’un tren, començant un curt però intens viatge de lleure, per a després començar una nova
etapa a Madrid. Escric conscient que hi haurà un fort i intens debat, en el que si
trobaran persones que respecto, de gent que no tic cap dubte de la seva voluntat
de fer el que creuen millor pel país. Desitjo que l’encertin amb el resultat.
M’imagino
que seran capaços de sortir enfortits per a continuar sent una peça important en
el difícil camí de construir la República catalana. Que la seva radicalitat
sumarà a una aliança heterogènia i majoritària per a fer possible un estat
propi, quelcom que se’ns ha negat i se’ns nega des del sistema borbònic. Els necessitem
per a fer-ho possible i de segur que els que ho saben seran capaços de convèncer
als dubtosos.
Som molts
els que els 27S dubtàvem entre Junts pel Sí i la CUP, una dubta que molts
portarem fins agafar la papereta, però sabíem que sumaven en aquelles eleccions
estranyes que esdevingueren plebiscitàries per amics i enemics. En aquests mesos
m’he oposat a tots els atac dels hiperventilats que confonen la discrepància
amb l’heretgia. Sabem que la CUP te els seus terminis i la seves pròpies formes
de decidir.
Quan acabi
la jornada, la sort estarà donada, la decisió serà clara. Jo encara, quan
escric, no la se, però imagino que ens permetrà continuar el procés, que
tindrem govern per a aplicar la declaració del 9 de novembre passat. Que no
serà un xec en blanc, que molts i no solament ells estarem amatents a que es compleixin
els acords. En definitiva mentre a Madrid hi ha la incertesa de qui governarà i
el fantasma d’unes eleccions anticipades vola pel cel de la política, nosaltres
avançarem decidits cap als nostres objectius.
Espero no
equivocar-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada