I ara què?

I ara què? És la pregunta que més he sentit al llevar-me. No és pas una pregunta retòrica, és la conseqüència de les informacions contradictòries i un xic improvisades, lògicament, amb les que la gent se’n va anar ahir a dormir.

El PP ha guanyat però no en te prou; el PSOE ha perdut però continua sent la segona força; Podem ha pujat molt, però no ha superat al PSOE, amb una doble estratègia, unitària a Galícia, País valencià i Catalunya i de confrontació amb IU a la resta, deixant-la amb tant sols dos diputats per Madrid, marginant-la al grup mixt; i Ciutadans de “gran esperança blanca” a quarta força, sense que la seva suma pugui ser determinant.

Formar govern a Espanya?  Aquesta és la qüestió. En els propers dies sabrem que, qui i a canvi de què. Reforma constitucional ? bé, els dos partits de sempre i un dels “nous” -PP/PSOE/Ciutadans- tenen la paella pel mànec. Un xic més de dos terços al Congres i el PP, tot sol, majoria al Senat! Realment el sistema de la transició és irreformable si el vell bipartidisme no vol. Si es descarta Rajoy, la pregunta que es farà a l'esquerra transformadora pot ser: o Sánchez o maig?

D’ací que la gran victòria de “En comú podem” a Catalunya ens porta a un dilema que hauran d’abordar quan la via del referèndum pactat sia, de nou, un camí sense sortida. Esperar a unes noves eleccions, anticipades o d’ací quatre anys, per a treure majoria absoluta al Congrés i al Senat o incorporar-se a un camí de ruptura democràtica, de procés constituent a Catalunya ara?

Ma estesa des de l’independentisme d’esquerres per a treballar a Catalunya en una nova Constitució i col·laboració a Madrid contra les polítiques continuistes del partíts dinàstics. Espero que ací i allà ho aconseguim!