La
monarquia forma part de l’entramat institucional creat a la transició per assegurar la
estabilitat econòmica i política que els franquistes reformistes volien
assegurar per molts anys. En la correlació de forces de la transició,
desfavorable a l’oposició rupturista, aconseguiren molt a canvi del desmantellament
de les lleis franquistes, fet que es plasma en la constitució de 1978.
Un sistema electoral
falsament proporcional basat en circumscripcions petites al congrés i al senat,
agreujat aquest darrer per un sistema electoral de fet majoritari, al situar el
mateix nombre de senadors per província sense fer cas a la població major o menor d’elles.
El Senat de fet era i es una cambra de bloqueig per si les majories absolutes desapareixen
del Congrés, com ha passat en les darreres eleccions.
La
monarquia també està pensada com un sistema de bloqueig que asseguri, al comandar l’exèrcit i exercir la presidència
de l’estat, la garantia de que res pugui canviar sense el consentiment del
poder establert. No els hi ha calgut en el llarc període en que els dos partits dinàstics, els que accepten aquestes regles del joc, s’han tornat en el poder. Ara quan es posa
en perill aquest torn se encenen totes les alarmes.
L’objectiu
és integrar els partits nous en el sistema modificant-lo el mínim possible, ho aconseguiren amb el
PSOE, perquè no han de poder amb els que ara es presenten com alternativa, però
alhora accepten les regles del joc? Si ens fixem en el discurs reial aquest tema
inquietava poc al Rei, el que de fet inquieta és que Catalunya surti del sistema,
a més la forma republicana que adopta aquest repte, no solament els preocupa els
produeix pànic. Ací, a Catalunya, és on es pot produir el principi de la fi de la monarquia i
darrera seu de l’entramat que la sustenta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada