Un article per a fer possible un somni.

L’article d’en David Fernàndez ha fet callar als hiperventilats pro-Mas i a obert la caixa dels trons dels hiperventilats anti-Mas. De fet, aquest article te la virtut de situar  el què i el com per arribar a una república catalana i em temo que això no agrada als sectaris de tota mena i condició, tant els que quan diuen no a Mas, de fet el que volen dir és no a la independència, com els que el vertigen d’aquesta fan de Mas l’únic salvador. Un cop més uns i altres fan bona la dita que els extrems es toquen.

Ara bé, l’article esmentat és tant sols una reflexió, oportuna i necessària, però que ningú s’enganyi la CUP decidirà el que cregui convenient i el que fa en David es tant sols una aportació, reflexiva i pot ser decisiva, però mai fora del debat obert en l’organització. Situa un argumentari que de segur va sortir a l’assemblea de Manresa i com un altre excel·lent article de Lluch Salellas, no volen solament vèncer sinó sobretot convèncer.

Precisament la gran virtut del moviment popular cap a la independència que a esta l’ànima i la base de la transformació de la política catalana aquests darrers anys ha estat la seva heterogeneïtat, fet que ha qüestionat els partits i la política tradicionalment aplicada en el sistema autonomista fins ara. Alguns ho han sabut veure, d’altres , fins i tot ventant-se de ser esquerra transformadora, han cregut que per a sobreviure era millor mirar cap a un altre cantó.

Espero que refem ponts, que siguem capaços de fer el necessari pla de xoc que la situació d’emergència del país necessita i que, ara i després del 20D, acumulem les forces necessàries per a fer arribar a terme el repte més important de la nostra vida. Parafrasejant en David Fernàndez, ma estesa i puny tancat!