I ara què? fermesa i ma estesa.

Quan més ens apropem al 26 J més me’n adono que aquestes seran decisives no solament per a veure qui formarà govern a Espanya, sinó per a ampliar les forces catalanes que proposen un nou marc jurídic basat en la nostra sobirania com a nació. Si l’autodeterminació no prospera i, més encara, si esdevé l’excusa per a la Gran Coalició, els que la proposen ací, es veuran obligats a decidir si s’afegeixen a l’únic procés de canvi realment existent o es conformen en ser oposició a Madrid esperant temps millors.

Els 14 mesos que ens queden per acabar les lleis de desconnexió necessitaran d’una convocatòria d’eleccions constituents per a fer possible la República Catalana, el nou Parlament l’elaborarà el text constitucional, promovent una àmplia participació, i promourà el referèndum a partir del qual, si es favorable, es produirà la definitiva assumpció de tota la sobirania.

Necessitem un nou pressupost per millorar les partides socials, evidentment, però també per a finançar aquest camí. En Joan Tardà ho explicava molt bé, el divendres passat a Llagostera. Som conscients que el nou govern que sorgirà a partir del 26J usarà tost el seus instruments per a impedir-ho. Tola la violència institucional, amb la manipulació de serveis i tribunals, però quan més ataqui més s’aïllarà de les vies democràtiques i més autoritat tindrem per a continuar avançant.

Ens cal avui una gran capacitat de diàleg, d’assumir diferències per a construir un projecte comú. Però també fermesa i capacitat de resistència. Cada espai on es dirimeixi el nostre futur hi hem de ser present amb veu pròpia. El més important és el que fem a Catalunya, que no defallim, però a Madrid cal i caldrà, en aquets temps que s’escolti la veu del republicanisme, de l’independentisme, sense sectarismes, amb la ma estesa però sense donar ni un pas enrere.