No es fàcil
d’entendre la resistència electoral del PP desprès de tants i tants casos de
corrupció. No és l’únic partit corrupte, però és el que més orgànicament l’ha
interioritzat. Tot i així te una base de set milions de vots que sembla impossible
de disminuir. Tres son, al meu parer, els fonaments d’aquesta resistència electoral,
que seguidament desenvoluparé: el ser hereus del bàndol nacional que guanyà la
guerra civil, el ser el millor garant de l’entramat econòmic que es consolidà
en la transició fins a l’actualitat i la debilitat de les alternatives.
La pervivència
durant tot el franquisme de vencedors i vençuts, la propaganda de darrer
franquisme dels “años de paz” i la direcció del franquisme reformista de la
transició, ha permès que el regim del 1978 hagi crescut sota l’ombra d’un passat
que no ha tingut que donar explicacions i ha esdevingut per a molts un temps,
sinó amable, al menys necessari, per a la modernització d’Espanya. Els mites
fundadors del franquisme han restat permanents: la “Unidad de la pàtria única e
indivisible”, la monarquia i un sentit immobilista de les lleis representada en
una Constitució sacralitzada.
Un Estat que,
mitjançant governs dòcils, ha manipulat la liberalització econòmica a favor de
l’entramat que des del anys seixanta ha
controlat l’economia espanyola, model que ha integrat nous sectors en la mesura
que han acceptat aquesta jerarquia, i que tant bé representa l’Ibex 35. Es cert
que la mort d'Emilio Botin i la retirada de Cèsar Alierta ha provocat una
manca d’interlocució i autoritat aquests darrers mesos, però no dubteu que
després del 26J, aquesta es recuperarà.
I com no,
la col·laboració del PSOE en aquest model, que li ha donat amplis períodes de
govern a l’estat i la permanència governamental, quasi dinàstica, en algunes comunitats autònomes. La debilitat
fins ara de construir un model alternatiu és el que ha fet del PSOE una
força menor, avui sotmès a un dilema del que fins ara no ha sabut sortir, o
compartir amb una nova esquerra un procés de canvi o mantenir de forma
subsidiària el model vigent, en crisi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada