L’independentisme ha vingut per quedar-se.

L’independentisme es plural i aquesta és la seva principal força. A voltes, en moments excepcionals, hem d’anar units, ho hem fet i ho fem al carrer, i altres cops, més excepcionals encara, hi hem anat a les eleccions junts.  Ara bé, si l’eix nacional és clau, no és pas l’únic que marca les nostres vides. Per això, molts dels que ens sentim compromesos en un profund canvi social a Catalunya hem arribat a la conclusió de que aquest necessita de la conquesta del estat per a fer-lo possible i en el nostre cas, al no tenir-lo, en aconseguir un estat propi.

Sense una amplia aliança que transcendeixi fronteres ideològiques és impossible una tasca d’aquesta envergadura,  ho sabem tant els independentistes d’esquerres com els de dretes, els que volem un profund canvi social i els que es conformarien amb petits retocs al model existent.

Sense referèndum que permetés aclarir el camí per la prohibició activa del govern espanyol, recolzat per una amplia majoria al Congrés de diputats, ens vàrem veure abocats a usar unes eleccions parlamentaries com a succedani provisional. Agrupant-nos en dos candidatures, una d’elles, majoritària i heterogènia, Junts pel Sí, una altre anticapitalista i independentista, la CUP, amb totes les seves contradiccions, vàrem usar les eleccions com a plebiscit el 27S. 

Majoritaris en escons els independentistes formaren govern per a assentar les bases d’aquest camí cap a la independència. Quan més llarg és el camí més s’aguditzen les diferències en un govern amb competències autonòmiques on qui dirigeix les conselleries és determinant. I amb una oposició que mitjançant mocions posa el dit a la nafra constantment per activar totes les contradiccions.

L’independentisme mai havia tingut tanta força a la Catalunya Contemporània, desconec si en tindrà prou per aconseguir el seu objectiu ara, però ha vingut per quedar-se. No hi ha cap alternativa a l’estat ni a Catalunya que siguin avui capaces de generar-li una alternativa política coherent i majoritària. En el fracàs de construir un govern a Espanya hi te molt a veure. Després del 26J, sens dubte,  hi continuarà sent una peça fonamental.