Vol veritablement el PSOE un govern d’esquerres?

Observant, des del Congrés estant, el pactes del PSOE amb Ciudadanos i la creixent hostilitat amb Podemos i les seves confluències, amb "separatistes catalans of course", no em deixava de preguntar perquè Pedro Sánchez excloïa la única possibilitat que tenia de ser president. No se pas si la resposta es política o freudiana, però ha de ser–ne una barreja. Com hipòtesi mantinc que els importa més mantenir el sistema, que tant poder al llarg del temps els hi ha donat, que atrevir-se a obrir un nou camí i més si aquest forçosament ha de ser compartit.

No podem oblidar que el sistema constitucional solament ha tingut dos grans gestors i el més longeu en la seva administració ha estat el PSOE. Especialment quan accepta un fi sobtat i incomplert de la transició, fruit del pacte del capó el 23F. No es pot negar els avenços que significaren el primers governs González, amb els seu aspectes obscurs també. Aquest governs inevitablement es contaminaren per la corrupció i facilitaren el turnisme amb el PP. I d’aquella pols, el llot en el que ara estem empantanats.

Ara amb una crisi profunda, territorial, econòmica i social, el sistema constitucional es debat entre reformes menors, xapa i pintura, que li permetin tirar uns quants anys més, o una ruptura profunda. Catalunya ha obert la caixa dels trons i ha esdevingut el catalitzador de totes aquestes contradiccions. El reconeixement de la sobirania catalana solament es pot fer fora del marc constitucional vigent, d’ací que la ruptura catalana sia la única aliada que tenen els rupturistes espanyols.

En aquest marc, l’equilibri del PSOE entre les distintes federacions ha saltat pels aires. Madrid i Catalunya han perdut molt de pes fruit dels seu errors, Valencia intenta fer un camí autònom, forçat per les esquerres alternatives i l’ombra del passat...i en aquest marc la baronessa del sud, hegemònica ara en el partit, ha imposat la seva estratègia, oblidem-nos de ruptures, en les que perdem poder, sobre tot ella, i apostem per la reforma des de dins, aïllant les forces del canvi a Espanya i Catalunya. Les eleccions serviran per veure el pes dels ingredients -PP, Ciudadanos i PSOE- poca cosa més. Podemos amb les seves confluències i Catalunya exclosos, i a millor resultat més, encara.

Lamentablement, sia quin sia el resultat, oblidem-nos de govern d’esquerres a Espanya.....sempre ens quedarà Catalunya!