Ciudadanos o la lleugeresa de l’ésser?

A Madrid no pas pocs els veuen com a nova política i es sorprenen quan els catalans els comentem que de nous, després de 10 anys de fer política a “províncias”, no pas gaire. El camaleonisme d’Albert Rivera que, més enllà de l’anticatalanisme visceral, no te més principis que els que li convenen a cada moment, ha jugat bé les seves cartes i està gestionant-se el paper de comodí dels pactes del sistema. Gràcies al regal del PSOE de fer-lo “amic per sempre”, si manté, diputat més o menys, el resultat el 26J esdevindrà peça clau governi qui governi, des del ”bloc majoritari de l’ordre”.

És curiós com d’un resultat, el 20D, més aviat mediocre, més encara si analitzem les expectatives i la enorme inversió mediàtica, ha sabut treure petroli polític. Foguejat, Albert Rivera, en la política catalana, és el que més bé ha sabut usar las cartes que tenia. La posada en escena del pacte amb el PSOE, sota un quadre de Genovés, demostra fefaentment aquesta lleugeresa ideològica, aquest oportunisme, on els principis s’acomoden a cada moment.

No han abandonat el seu paper de martell de l’independentisme català, en algun moment, tant en el Ple com en les comissions, s’han passat de voltes, descol·locant als mateixos membres del PP, que veien com havien d’impostar un xic més per a no quedar com uns tous. Coses de veure!

Formen un equip compacte, amb un prototipus de diputat i diputada que semblen sortits d’un càsting, quan els tracte te’n adones que moltes d’ells o elles, especialment els que no venen de Catalunya, tenen una bona formació però una nul·la experiència política, fet que els fa sovint arrogants. Després del 26J els tindrem en qualssevol de les quinieles de les dues forces del règim per a formar govern i em temo que seran un peça clau contra qualsevol entesa amb Catalunya.