Reflexions sobre la mort –homicidi- d’una llibreria.

Prop de la pensió on faig nit els dies que soc a Madrid, vaig trobar una llibreria de la que ja vaig escriure unes ratlles, llibres vells i joves llibreters. Malauradament no ha sobreviscut a l’estiu i ha tancat, no he pogut acomiadar-me d’ells i ja no podré fer-la petar sobre nous poetes o criticar la darrera novel·la històrica, tema que a un d’ells l’apassionava. Em resistiré a anar a la FNAC i cercaré una altra petita llibreria, malgrat hagi de fer més camí.

Sí,  ja se que Amazon te de tot i ho porta a casa; que la FNAC fa una rebaixa i ofertes, si ets soci, però em resisteixo  - i quedem pocs pel que sembla- a menystenir el paper comunitari que fan els llibreters i, si em permeteu, ho estendria a tots els que mantenen un petit negoci que te encant propi amb molt i molt de treball. Em manifesto cansat de grans superfícies i franquícies que empobreixen el teixit urbà.

Aquest dissabte a Salt voten si o no a fer un IKEA, no soc veí de Salt però com a regidor fa uns anys vaig votar l’ampliació, encara no executada, de l’Hipercor a Girona. Em vaig equivocar. Hi havia raons per votar que si, com avui a Salt, especialment econòmiques immediates, en un moment, abans i ara, en que el mal finançament dels ajuntaments no permeten fer allò que és necessari. Com els vots del meu grup eren imprescindibles vàrem fer un document en que els ingressos del conveni anaven a afers socials.

Eren molts diners, semblava una bona negociació, però el temps i la gestió dirigida a altres prioritats va convertir l’acord en paper mullat. Com m’he penedit de propiciar aquella votació! Recordo una llarga conversa amb l’enyorat Jordi Vilamitjana sobre el tema. Intentava convèncer-lo de l’acord. Em va dir: “ estic convençut de la teva bona voluntat, però no de la bondat de l’acord”. Tenia raó. I a Salt crec que passa el mateix.