dijous, 22 de setembre del 2016

Hi ha un perquè de tot plegat?


Aquests dies, com molts de vosaltres, li dono voltes a la crisi política espanyola. Per a què i perquè podem arribar a unes terceres eleccions? Quina societat tenim i quines son les bases del poder? Seria un error pensar la societat  en termes d’una sola relació de poder, o una d'essencial i les altres subordinades; crec que hem de pensar que hi ha un conjunt de diferents formes de poder, cadascuna amb la seva pròpia lògica. En l’Espanya actual, al meu parer,  n’hi han tres: la propietat, l’autoritat i la qualificació. Seria en el marc de la segona on hi trobarem l’atzucac actual.


El gran error de l’esquerra en el segle XIX i bona part del segle XX, fou probablement no comprendre que alliberant a la humanitat d’una forma de poder, la propietat, igualant la propietat, no desapareixerien les diferències socials, sinó tot el contrari, va permetre un desplegament sense límit de la segona forma de poder, que era l’autoritat burocràtica; tot sabem l’enorme preu que es va pagar a l’alliberar-la dels límits del control democràtic.

Si la primera forma de poder es bassa en posseir i la segona en tenir autoritat, la tercera, la qualificació, es fonamenta en monopolitzar el coneixement que altres necessiten. Un altre dia entrarem en aquesta forma de poder que en el segle XXI adquireix un paper més que rellevant, centrem-nos en l’autoritat. Ara i ací, tindríem govern, si els que governen a Espanya en funcions i en bona part de les autonomies no tinguessin uns rivals que qüestionen el poder central i de retruc el status quo autonòmic. No solament es juguen qui encapçala el poder central sinó també com es distribueixen les prebendes que dona.

A l'esclatar, el 20D, el bipartidisme amb la presència de nous partits i al qüestionar-se el sistema establert des de la transició per part d’una comunitat clau per al conjunt, Catalunya,  que te un paper fonamental en dos dels tres poders –propietat i coneixement- és quan el mal funcionament del sistema s'ha manifestat amb tota la seva cruesa. La crisi de representació, que s’hauria solucionat en una o dues eleccions, esdevé més dificil de solventar, tant, que ens pot portar més enllà d’unes terceres eleccions, a una ruptura democràtica o a un nou model autoritari. En aquest marc estem, al meu parer, i els canvis que es produeixin els continuaré narrant des d’aquesta talaia que és el Congrés de Diputats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada