Rufián i l’anti-Rufián al Congrés.

Un Ple al Congrés, el d’ahir, amb un PP crescut, un PSOE absent i un Podemos abstret . L’oposició de nou va recaure en els republicans, els independentistes catalans. Tardà, Rufian, Jordà, Capella i jo mateix vàrem intervenir defensant els drets de Catalunya i la fraternitat amb una Espanya democràtica avui derrotada i desarmada per problemes interns i per un neo-franquisme que no desapareix malgrat les seves malifetes.

En aquets context negatiu, Rufian ha estat capaç de crear i modular un discurs propi, de continguts i gestos, d’imatges i silencis, que ha posat el dit a la nafra del bipartidisme que es resisteix a desaparèixer. Diu coses que no s’havien dit mai en aquesta Cambra amb una contundència que deixa a l’adversari entre sorprès i indignat. Sap arribar a la gent del carrer, els que voldrien dir el que diu però no tenen l’ocasió. A traves de la seva paraula expressa la de molts.

En el darrer punt el Partit Popular va treure a la tribuna el que volia ser l’anti-Rufian. Antic alcalde de Córdoba, solament una legislatura –no el van aguantar més-  aquest personatge amb un posat en el que el faristol semblava una barra de bar cutre, va començar a llençar desqualificacions i insults, com si aquells “señoritos” falangistes, que feren la guerra a la rereguarda, tornessin a cavalcar pels camps d’Espanya. Vergonya aliena fins i tot en una part dels seus, l’experiment va fracassar!

No pas per virtuts del govern en funcions, sinó per defectes de l’esquerra espanyola ens veurem abocats, probablement, a unes terceres eleccions. Avui, de nou, la millor ajuda que podem donar als milions d’espanyols que volen democràcia i llibertat, es fer la República catalana. Avui l’únic canvi possible, en profunditat, en la nostra pell de brau.