Tot es possible sense violència?

A Madrid quan parlen de terrorisme exclouen aquell que d’una manera o altre entronca amb les clavegueres de l’estat. El seu rebuig a la violència solament te en compte aquella en la que no es troben inclosos. Han fet d’una part de les víctimes bandera no contra els terrorismes sinó contra qualsevol causa que posi en perill el seu poder. El “tot es possible sense violència “ ha quedat oblidat si és que mai algú d’ells s’ho va creure. No creuen en la reconciliació, son fills i nets de la victòria, de l’esclafament de l’adversari.

L’ús de les mateixes clavegueres de l’estat contra un moviment pacífic i no violent com és el català explica la seva hipocresia. L’ús de les barreres, de l’apartheid, contra el mont abertzale són ara usades contra els independentistes catalans. L’exclusió de tot pacte amb l’independentisme basc, malgrat hagi rebutjat la violència, s’estén a l’independentisme català malgrat no l’hagi usada gairebé mai. Res es mou si posa en qüestió els fonaments del seu sistema autoritari.

Que aquest dilluns el portaveu al Congrés de l’antiga CiU, Francesc Homs, hagi de declarar al Tribunal Suprem, és un altre exemple d’exclusió del diàleg i de mal us, de la manipulació, de la justícia espanyola. Calen imputats polítics per a amagar els seu imputats per corrupció. S’entesten en judicialitzar els temes polítics i fer impossible el diàleg i la convivència. Es mouen bé en l’exercici de la violència i mol malament en els camins de la pau.

Prosseguiran en la seva persecució, intentaran dividir-nos i fer-nos por. Els propers mesos ens hi juguem nosaltres molt, però ells també. I si nosaltres farem el camí amb un govern enfortit i un parlament legislant la desconnexió, ells continuaran en la paràlisi governamental i amb un parlament esperant el compte enrere del rellotge fins a les noves eleccions.