La banda dels “17”

El veritable cop d’estat produït per 17 membres de l’executiva del PSOE contra el seu secretari general Pedro Sánchez representa un fet únic i imprevisible. Avui per avui no sabem si reeixirà o esdevindrà un cop a la “turca”. Pot ser, Felipe Gonzalez, ha actuat com un veritable Fethullah Gülen i ha mogut els fils del “Putch” per encàrrec dels poderosos, que manen i volen continuar manant a Espanya. L'objectiu es clar: allunyar al PSOE de qualsevol pacte que desestabilitzi la segona restauració.

Ahir no aconseguiren matar políticament a Pedro Sánchez i si arriba viu al dissabte pot guanyar el Consell Federal i deixar a les bases la resolució del conflicte. Perquè deixar-lo ferit es el pitjor escenari per als colpistes. Les presses, el temors a la fulla de ruta que es va treure per sorpresa la direcció els han obligat, pot ser, a precipitar-se. Sigui quina sigui la solució i el nom del guanyador, la trencadissa en el PSOE, territorial i personal, es de difícil encaix.

L’escissió - històric versus renovat- o la continuació d’una guerra civil llarga i plena de cadàvers polítics, ambdós resultats pot provocar en unes noves eleccions la seva derrota estrepitosa per incompareixença i de retruc no pas la victòria d’una altre esquerra, sinó el camí lliure al Partit Popular. Seguirem els esdeveniments...

I a Catalunya? Moltes ens emportarem una alegria al escoltar el discurs del presidents, breu i clar, representa el comú denominador dels sobiranistes i permet culminar el procés donant la veu a la gent, amb o sense permís. Anem de debò.