dilluns, 12 de maig del 2014

GIRONA TEMPS DE FLORS. Una mirada crítica.


És indubtable l’èxit de “Girona temps de Flors”, son ja molts anys d’experiència en un marc agraït, el Barri Vell, i una inversió municipal més que considerable en recursos humans i materials. Fins ara ha anat bé, o millor dit ara comencen a esquinçar-se algunes de les costures que contenen el projecte. M’explicaré.

Al meu parer si es vol continuar l’expansió quantitativa de visitants el barri vell té un límit. Tant per la seva configuració urbanística interna com pels seus accessos. O s’amplia el seu abast o es regula d’una altra manera, fet que també pot portar problemes afegits.


No dic que s’hagi de fer d’avui per demà, però els caps de setmana de les flors esdevenen per a molts gironins i gironines un espai i un temps poc amable, per dir-ho suau. Malgrat l’esforç organitzatiu les cues i l’amuntegament no acompanyen una oferta que necessita més de respir que de caure en el síndrome “metro de Tokio”.

Soc conscient de la màgia del barri vell, però aquesta és antagònica amb la massificació, obrir rutes que sortint del barri s’atansin a diferents indrets de la ciutat seria factible si es busca un relat coherent i la complicitat de veïns i comerciants d’aquets zones. Ja se que alguna cosa s’ha fet, la plaça d’Europa, però es més testimonial que eficaç.

Sovint el cofoisme ens fa ser més conservadors del necessari i ajornem els canvis innecessària i perillosament. Tenim temps i tenim ciutat, cal ara fer possible el que cada dia es fa més necessari, més enllà d’ordenar i regular, ens hauríem d’atrevir a proposar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada