Si, com es
diu sovint , un fantasma recorre Europa, parafrasejant a Marx, aquest és el de
la por, la por a viure els fills més malament que els pares, la por dels pares
a tenir una jubilació, si la tenen, pitjor que els avis. La por és la
conseqüència del gran fracàs de les polítiques europees, dòcils amb els
poderosos, que han ensorrat la classe mitjana i l’han abocat a dues velocitats,
una al nord, l’altre al sud, on abunden en un lloc i altre els perdedors.
La casta
europea, no en tenim solament a Catalunya i Espanya, la dels poderosos i els
seus polítics servicials, trontolla però encara no cau, prefereix que creixi l’antieuropa
que no una altre Europa. Com en els anys trenta, la casta, els poderosos, creu
que podrà domar l’extrema dreta i està disposada a pagar el cop, abans que perdre
privilegis.
No ens
enganyem Marine Le Pen, Nigel Farage, Geert Widers i fins i tot Grillo
representen el sistema, el canviar-ho tot, la política, per que res canviï, el poder econòmic. Menys Europa
política, per a que, de fet, campi com vulgui l’econòmica. I si cal caps de
turc ja en tenen, l’emigració! Els de casa primer! I com a un ferro roent no
pocs si agafen. Es la por, la maleïda por!
Clar que hi
ha símptomes de canvi, clar que queden forces de progrés, però mentre aquests canvis no es concreten, no deixen els llasts del passat, no obren noves vies de
participació i acció, campen els monstres!
Des dels
grups verd i esquerra unitària hauran de ser capaços de forjar una gran internacional
europea, per a una altra Europa, per plantar cara a la troika, a la casta i al
populisme neo-feixista, el rellotge amb la compta enrere ha començat, podrem? Així ho
espero.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada