dilluns, 25 de maig de 2015

24M: Girona m’enamora, però també em fa patir!


No és fàcil, per a mi, comentar els resultats electorals a Girona, la meva ciutat. Però els hi dec, al menys, als 1512 ciutadans i ciutadanes que han votat la llista de ICV-EUiA, però que al no arribar al 5%, per poc, no estaran representats a l’Ajuntament. Em direu que jo havia passat plana, que anava a un lloc simbòlic de la llista, darrer suplent, però em sento tremendament colpit, malgrat que no és ni de lluny el primer cop que he patit exercint dignament la política.


El canvi de llista no és fàcil, però la Eugènia a fet un gran paper, molts m’ho han fet arribar, l’estirabot de la número quatre, malgrat ho tanquessim ràpid fou una llosa important i el fet de que els que hem estat lluitant anys i panys avui no es veu com un mèrit si no és lliga a una marca nova i que sembli lliure de tot i tothom. En el llocs on s’ha fusionat ambdós propostes, s’ha tingut un gran èxit, Barcelona és un exemple avui paradigmàtic.

I Girona, com queda el dia després del 24? doncs molt semblant al 23, però sense ICV-EUiA. M’explicaré: CiU com fa quatre anys, és la única força que pot governar. Amb 10 regidors, el que més se li acosta en té quatre. Amb una dreta extrema, que s’ha repartit el tres regidors que tenien entre el PP i Ciutadans. I les esquerres continuen sumant 12, repartits en grups de quatre entre Esquerra, la CUP i el PSC.

No s’ha volgut fer una alternativa “en Comú” i qui la podia liderar sembla molt cofoia en guanyar un regidor, per aquesta via, de quatre a tretze, a 1 cada quatre anys, caldrà esperar 36 anys per poder complir el programa! El 2051. A mi m’agafarà criant malves.

Via fora la melangia! No dubto que la gent d’ICV-EUiA a Girona agafarà el testimoni i com he dit més d’una vegada: amb ICV-EUiA no n’hi ha prou però sense, com ara, no hi haurà alternativa. Caldrà esperar al menys quatre anys, lluitant dia a dia des del carrer, com a mínim ara no ens podran dir que som casta!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada