dimarts, 19 de maig de 2015

Sense millor finançament municipal moltes promeses se les endurà el vent!


El franquisme veia en els ajuntaments un tentacle més del partit únic, un instrument de control ciutadà i un lloc on les elits locals fessin negocis. La transició no començà pels ajuntament com el 14 d’abril del 1931, al contrari es va haver d’esperar al 1979 per a democratitzar-los, això ens diu molt de les prioritats i del model que es va acabar aplicant.


Quan es va fer la llei de Règim local ja s’havien repartits els diners entre l’administració de l’estat i els nous sistemes autonòmics, el resultat fou que malgrat la democratització política municipal, per a finançar-se els ajuntament tingueren que posar ma a les requalificacions de terrenys, i ,amb més o menys grau i encert, a l’especulació urbanística. D’aquells temps, els actuals mals.

Les destrosses de les darrers bombolles immobiliàries les veiem al llarg de la nostra geografia i la corrupció d’alguns esdevé el major mal que la política democràtica ha rebut. Un ajuntament ha de donar serveis, ha de poder realitzar els canvis i transformacions necessaris, en definitiva cal finançament per a fer-ho.

El canvi del sistema de finançament obliga a aprimar les altres administracions i regular els serveis impropis, aquells que en teoria l’ajuntament no hauria de fer però com els altres no ho fan es veu obligat a proveir. Sense autonomia municipal i bon finançament no hi ha polítiques d’estat que ens portin a l’equitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada