dijous, 14 de maig de 2015

Les polítiques socials no poden ser beneficència


En la nostra societat la pobresa està enquistada com una resultant del sistema econòmic, fins i tot en els moments cíclics de bonança hi trobem un percentatge no pas menor de pobresa, que s’amplia de forma exponencial quan el cicle econòmic esclata en forma de crisis i a voltes en depressió. Aquests darrers anys ho hem patit de valent  i hauríem de treure les lliçons oportunes.


El sistema de protecció més enllà de les prestacions d’atur o les pensions, recau sobre l’àmbit municipal, fet positiu per que permet una millor adaptació dels recursos a una realitat més propera i canviant, però que pot obrir una  bretxa en l’equitat al dependre massa sovint del lideratge municipal en els polítiques socials. Hi ha qui se’n preocupa, però altres, no. I per molt que facis, tens els limits del mal finançament municipal.

En moments difícils trobem la complicitat de no pocs ciutadans i ciutadanes, organitzats o no,  que es senten solidaris i malden per proveir de recursos a qui no en te. La beneficència és un instrument molt antic en la nostra ciutat i el fantàstic edifici a vora de la Catedral ,la Pia Almoina, avui col·legi d’arquitectes, n’és un exemple patrimonial.

Ara bé, el perill de la beneficència es que s’ocupa de l’avui, de pal·liar un problema, però estructuralment no pot solucionar-ho, per això calen les polítiques socials. Els serveis socials, però també les polítiques d’habitatge, d’ocupació, s’han d’enxarxar en un projecte comú i de lo local cal anar més enllà.

Vaig dedicar-hi bona part del meu temps quan formava part del govern municipal en aquest sentit, resta però molt per fer, poc s’ha fet gaire res més en aquets quatre anys, i aquets serà, sens dubta,  un dels reptes claus del proper mandat municipal 2015-20119!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada