No és fàcil, per a mi, comentar els resultats electorals a Girona, la meva ciutat. Però els hi dec, al
menys, als 1512 ciutadans i ciutadanes que han votat la llista de ICV-EUiA,
però que al no arribar al 5%, per poc, no estaran representats a l’Ajuntament.
Em direu que jo havia passat plana, que anava a un lloc simbòlic de la llista,
darrer suplent, però em sento tremendament colpit, malgrat que no és ni de
lluny el primer cop que he patit exercint dignament la política.
El canvi de
llista no és fàcil, però la Eugènia a fet un gran paper, molts m’ho han fet
arribar, l’estirabot de la número quatre, malgrat ho tanquessim ràpid fou una
llosa important i el fet de que els que hem estat lluitant anys i panys avui no
es veu com un mèrit si no és lliga a una marca nova i que sembli lliure de tot
i tothom. En el llocs on s’ha fusionat ambdós propostes, s’ha tingut un gran
èxit, Barcelona és un exemple avui paradigmàtic.
I Girona,
com queda el dia després del 24? doncs molt semblant al 23, però sense ICV-EUiA.
M’explicaré: CiU com fa quatre anys, és la única força que pot governar. Amb 10
regidors, el que més se li acosta en té quatre. Amb una dreta extrema, que s’ha
repartit el tres regidors que tenien entre el PP i Ciutadans. I les esquerres
continuen sumant 12, repartits en grups de quatre entre Esquerra, la CUP i el
PSC.
No s’ha
volgut fer una alternativa “en Comú” i qui la podia liderar sembla molt cofoia
en guanyar un regidor, per aquesta via, de quatre a tretze, a 1 cada quatre
anys, caldrà esperar 36 anys per poder complir el programa! El 2051. A mi m’agafarà
criant malves.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada