En defensa de Manning i Snowden, visca la revolució francesa!

En l’aniversari de la Revolució Francesa on el poble amb la seva sang feia néixer la llibertat, la igualtat i la fraternitat veig amb ràbia com es van diluint i tornem a una nova mena de societat estamental. Per què la por es el virus que ens ha tocat viure on es malmenen els drets i els deures dels ciutadans recuperant l’obscuritat medieval.

L’home i la dona contemporanis ens enfrontem a una situació límit on ens volen fer assumir la complicitat em les seves malifetes o et criminalitzen si no vos acceptar el teu destí que han decidit per tu altres, els poderosos.

Cercar la veritat es com introduir un pal a les rodes de les mentides de l’estat. El soldat Manning i l’analista Snowden, a un el jutgen i a l’altre el volen jutjar uns tipus obscurs còmplices en la seva resignació dels crims d’estat. En ambdós casos es volen manipular el testimoni de persones que han destapat una de les mes grans estafes ideològiques dels temps moderns, que l’estat democràtic ens vigila des de fa anys amb un rigor i impunitat que ni Orwell hagués pogut mai imaginar.

Com ens podem defendre de qui estan obsessionats per a protegir-nos de nosaltres mateixos? Avui ser traïdor en determinats estats es una categoria que ens hem de reclamar amb orgull. Traïdors a un sistema que ha manipulat la paraula llibertat per a caure en els mateixos procediments que l’absolutisme de l’antic règim o els totalitarismes del segle XX.

Volen que l’estat no estigui sotmès a les lleis, amb la poca vergonyaria del qui creu que l’estat es una propietat privada al servei de qui els controla i de qui paga al que controla.