El govern
de Madrid, el govern Rajoy del PP, contra les cordes pel l’afer Bárcenas, s’ha tret de la màniga un cop
més la defensa de “Gibraltar español”, un clàssic del caspós nacionalisme
franquista. Els seus nets, els dels “toros, patrimonio cultural”, els que son
tolerants amb els que tornen a aixecar els braç o a dir que Hitler tenia raó, promouen
amb tots els mitjans aquesta campanya de distracció.
La “Brunete
mediàtica” i els constitucionalistes espanyols arriben a una conclusió semblant,
ara que Gran Bretanya i Espanya son socis de la Unió europea caldria derogar el
tractat d’Utrecht, que en el seu article X atorga a gran Bretanya la sobirania
de la Roca.
Es curiós que
no volen recordar alguns del articles que no els hi convenen. Doncs, si aquest
tractat es declarés derogat, també decaurien altres, com l’article XIII, el que
a canvi de retirar l’ajut militar als catalans el britànics accepten que Felip V
derogui les lleis, constitucions i privilegis de Catalunya i els assimili a les
dues Castelles.
Per a mi,
però, es més important els canvis que han succeït des del segle XVIII: la
declaració d’independència dels EE.UU, la declaració dels drets de l’home i del
ciutadà a la revolució francesa, el principis de Wilson al acabar la 1a Guerra Mundial
i la declaració Universal del drets humans de les
Nacions Unides.
Aquests canvis,
aquestes lleis ara universals, atorguen als ciutadans de Gibraltar el dret a
decidir el seu futur, fora de les reivindicacions tronades del govern espanyol.
I també ens atorguen al catalans el dret
a decidir la nostra relació amb l’estat espanyol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada