L’informe
del Síndic ha estat clara, al menys 50.000 nens i nenes a Catalunya tenen
privacions alimentàries fruit de la pobresa. Més enllà de la dada, espantosa,
hi ha el testimoni de molts metges i mestres que ho corroboren. En els darrers mesos aquests professionals i
les entitats que treballen en l’àmbit de la infància han fet arribar
reiteradament als mitjans de comunicació la preocupació del que observaven a
diari, en molts nens i nenes, que no feien els àpats adequats ni una
alimentació equilibrada.
Les dades
de pobresa infantil a Catalunya ja afecta al 28% dels menors de 16 anys
-364.478 nens i nenes- fruit de nombroses
retallades i restriccions, com és el cas de la renda mínima d’inserció (RMI)
que han deixat al marge milers de persones sense recursos des del 2011. A més
l’actual sistema de beques de menjador és ineficaç i pobre en recursos. El curs
passat un total de 63.659 alumnes tenien ajudes de menjador escolar, quan es
calcula en més de 250.000 els que es troben es situació de risc de pobresa.
La
consellera de benestar, Neus Munté, no ho desmenteix, diu fins i tot que és inacceptable,
però justifica el que es injustificable, dient que fan un gran esforç
pressupostari. Menteix i ho sap. Maleïda hipocresia. El President Mas reconeix
la desnutrició infantil però ho
minimitza dient que hi ha més gent que s’ho passa malament i acaba tot dient
amb rotunditat que a Catalunya “no es passa gana”.
Davant de
la desprotecció d’una part important de la infància a Catalunya com pot ser que
la consellera del ram i el President de la Generalitat no reconeguin errors?
Com pot ser que no presentin d’immediat un Pla per assegurar que no hi hagi un
sol nen o nena amb desnutrició a casa nostre?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada