El ministre
Guindos ha tornat de vacances amb un bon bronzejat i fent declaracions optimistes.
De seguit la màquina mediàtica ha llançat el missatge: s’està acabant la
recessió i s’albira la fi de la crisis.
El PP ha
basat el que anomena “recuperació” en l’abaratiment dels salaris i de les
condicions laborals. En l’exportació dels que fabriquen quelcom, no pas en el
mercat local. No hi ha cap mena de model productiu –“las Vegas” seria la seva proposta
millor- i perseverar en el turisme, tant vulnerable a mil circumstàncies.
Serà,
doncs, poc probable que recuperem el consum i continuaran tancant empreses,
llocs de treball més o menys dignes i repuntaran variables negatives com al
morositat de la que dona bon exemple la mateixa administració. Sens dubte, en
un empobriment de les condicions de vida, on res es gratis malgrat que la classe
treballadora i mitjana paga més que mai.
Fins quan continuarem
pagant, els que paguem, a canvi de res! On ens ha portat aquesta boja carrera
de restar als ciutadans per a pagar la deute que no deixa de créixer per eixugar
les deutes dels bancs, sense invertir absolutament en res!
On fiquen Rajoy
i el PP el diner i que cerquen en realitat? Una gestió econòmica nefasta, sens
dubte, per no pensar en quelcom pitjor. Si avui auditar el deute (i saber quin
és legítim i quin no) ha deixat de ser una utopia per esdevenir una necessitat,
parar aquesta sangria és urgent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada