Al meu
parer, la incapacitat d’aprovar un Pla de mobilitat de la ciutat fou un dels
errors més importants de l’anterior govern. El projecte restà en un calaix i
passaren els anys i no es va avançar. Es
realitzaren algunes accions puntuals, la millora de TMG, les zones 30 o la
girocleta, però la por al cost electoral de plantejar un canvi a fons, on els
cotxes quedessin relegats a favor d’altres transports més sostenibles, va
prevaldre a la necessitat del canvi.
El nou
govern es va presentar amb bons propòsits i amb alguns avenços, com revitalitzar
una taula de mobilitat que havia restat paralitzada anys i panys. Els objectius
es centraren en avançar, ara si, en redactar un pla de mobilitat. Les primeres
converses foren positives i sembla que alguna cosa de fons podia canviar.
Però un
seguit de canvis puntuals, per la via dels fets, anaven generant un cert
malestar i ens situaven de nou en la tessitura de que quelcom canviés per que res
no canvies de debò. Sota la premissa de bona fe però enganyosa de que calia
conciliar totes les formes de mobilitat i que no calia prioritzar, hem anat de
fet, per acció i omissió, a prioritzar el vehicle privat sobre els vianants, exemple
el tenim en el sistema de semaforització; i també el vehicle privat per damunt d’altres
transports, augmentant la velocitat d’aquets primers i els aparcaments al
centre de la ciutat.
D’ací que
estigui totalment d’acord amb les apreciacions que fa Mou-te en bici sobre el
document del govern de Girona que s’ha de discutir a la taula de mobilitat el
proper 5 de setembre. Un document per a no canviar res, que ens manté com una
ciutat del segle passat, que aposta encara per prioritzar el vehicle privat, que
no marca cap objectiu potent alternatiu ni mesures concretes de reducció de contaminació ambiental
i acústica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada