El temps, la gestió del passat, la gestió de la memòria es presta a múltiples tergiversacions. Sigui per la mala memòria col·lectiva, sia pel control dels missatges que permeten que els darrers repetits molt cops puguin amagar i fins i tot modificar els fets. El franquisme en fou un mestre. Recorden els de més edat la conversió
de la victòria sagnant contra la república amb els "25 anys de pau"?
 |
| Imatge: www.leconomic.cat |
Aquest dies alguns veïns em feien reflexionar sobre el tema del Parc Central i l'Alta Velocitat, en els orígens d'aquesta nafra i en l'empantanegament d'unes obres que han quedat a mitges. L'origen, recorden, era desmantellar el viaducte, aquest era l'objectiu dels soterraments i la causa que va portar a 24 regidors sobre 25 fa 12 anys que cridessin entusiasmats, "benvingut, mister Cascos"!
Quan el diputat i regidor del PP per Girona De Juan ens va portar la bona nova del ministre de Foment Cascos, el tren d'alta velocitat ja havia de passar per Girona amb un "By pass" des de la via que es construiria fregant l'autopista, modificaria el seu traçat pel soterrament amb la torna també soterrada del convencional, fet que permetia el desmantellament del viaducte i fer guanyar a la ciutat una enorme extensió de terreny.
D'ací la responsabilitat del PP avui, de la ministra i de la regidora i diputada actual. D'ací la responsabilitat dels governs PSOE que es negaren a simultanejar la construcció del dos túnels. D'ací la responsabilitat del PP i del PSOE de retardar les obres anys i panys i també dels governs de la Generalitat (CiU i tripartit) de desentendre's i restar com a convidats de pedra.
També la dels alcaldes i regidors gironins, tant entusiastes ells, la gran majoria, que en tots aquests anys han fet més de comparses que de representants dels interessos ciutadans. Agraïts, deien, havíem d'estar els que ens donaven la inversió més gran que s'havia fet mai a Girona! S'han empassat les rodes de molí, s'ho han cregut tot i ara assumim les conseqüències. Recordo la campanya del 2003 en la qual em vaig oposar, l'únic, a l'estació al parc central, els que hi estaven a favor van treure 23 regidors. És cert! En vaig guanyar un, però per molt que ens esgargamelléssim poca cosa ja es podia fer.
Ara bé, si haguessin complert i el doble soterrament s'hagués fet i el viaducte desaparegués, continuaria estant en contra, però haurien complert. Ara no és a així i caldrà demanar excuses i assumir responsabilitats. És aquest marc que hem de celebrar el Ple extraordinari, perquè és aquest fet, aquest incompliment flagrant, la causa amb la que podem exigir-nos i exigir-los responsabilitats. La Generalitat i el Govern central hi tenen molt a dir! I nosaltres també!
"Ara no és a així i caldrà demanar excuses i assumir responsabilitats". Aquesta és la part, per mi, més important. Assenyalar amb noms i cognoms tots aquells que han ajudat a fer possible, conscient o inconscientment, el nyap que tenim avui. No per marcar-los en el sentit agressiu de la paraula sinó sobretot per aprendre com a ciutat dels errors del passat.
ResponEliminaDit això, també cal recordar l'encert d'aquells que des del principi vau advertir del que podia passar. És de justícia.