Els Plens es fan molt llargs? Si, però...

Reconec que acabar a les 3 de la matinada i començar el mateix dia fent classe a les 8 quan ja tens una edat es fa difícil, realment em costa. Entenc que el periodistes que tanquen edició molt abans que acabi el ple no tenen fàcil la seva feina, es cert. Que aquells veïns i veïnes que segueixen per televisió el Ple poden sovint endormiscar-se o senzillament quedar clapats amb l’ordenador encès. Tot això es veritat, però...no crec que l’alternativa sigui regular, encorsetar o manipular, al gust del que mani, la paraula als representants de la ciutadania.

M’explicaré: No es pot ampliar les intervencions a les entitats i reduir el temps, no espot tenir més grups municipals i estalviar temps, no es pot circumscriure els temes i  mocions del Ple a un subjectiu “ tenen que veure o no amb les competències municipals” i preservar els drets i deures dels electes.

Exemple de temes que tenen a veure o no amb Girona del darrer Ple extraordinari: 4 d’entitats, hem de fer censura prèvia i dir quin va a ple i quin no? 1 sobre Girona neta, 2 sobre el títol de príncep que restà en una, 1 sobre P. Canalejas que no es va discutir, 1 sobre som escola i 1 sobre el dret a decidir el model d’estat...es podia fer menys temps de debat però una o dos mocions menys no hauria canviat gaire res!

Reconec però que queda bé dir els que es diu i prometre el que se sap que no es pot complir. Es la vella política traslladada al Ple. Es a dir, solucions fàcils per a temes complexos que acaben com acaben. Sort que qui diu això no te majoria absoluta, solament parlaria ell o ella! Ja he patit, fa anys,  plens d’aquesta mena!

L ‘alternativa és l’autocontenció en les exposicions i en les rèpliques, tant en els punts ordinaris com en les mocions, dividir els Plens en dos pot ser una mesura extraordinària, però en cap cas començar a les tres, fet que sense canvis horaris en la vida quotidiana de la ciutat faria impossible la intervenció de les entitats al ple i el seguiment d’aquets pels ciutadans.