Només cinc de vint i cinc!

En el Ple de Girona es parla sovint de democràcia, això és bo. Però no tots quan en parlem volem dir el mateix, no se si es bo o dolent però es així. Per uns es com una foto fixa, el PP creu que tot comença i acaba amb la constitució de 1978, d’altres pensem que són els ciutadans qui l’exerceixen i aquests neixen, creixen i moren; la vida és una pel·lícula i les vides una pel·lícula sense final, les lleis doncs s’han d’adaptar als canvis generacionals, a l’esdevenir del temps.

Al defensar la moció per a decidir a Catalunya i a Espanya, vaig demanar al 25 regidors quans d’ells tenien edat per a votar la constitució actual. La resposta fou aclaparadora solament 5 de 25! I encara hi ha gent que diu que no podem decidir!

Democràcia avui és que el 9 de novembre els catalans puguem decidir si volem un estat propi i si s’escau aquest sia independent. Democràcia avui es que a Espanya puguin decidir si volen monarquia o república i es modifiqui la legislació oportuna per a respondre al resultat.

A nosaltres no ens és igual el que passa a Espanya, som diferents però no indiferents! Ens interessa un bon veïnatge i a ningú se li escapa que una república que tingui com a principi el dret a l’autodeterminació ens ajuda a la secessió pactada. I encara més, una república democràtica d’aquesta mena pot facilitar que País valencià i ses illes puguin seguir el camí que els seus pobles decideixin

Es cert que nosaltres tenim un camí, passi el que passi a Espanya, i no ens sortirem de la ruta marcada, que ningú dubti de nosaltres. Ara bé, qui predica la indiferència amb els altres acaba rebent indiferència. Necessitem aliances, complicitats i jo mai perdré el orígens i la memòria dels primers 11 de setembre, a la clandestinitat a Girona, on en Paco Mera, Luis Herrera, Pedro Montalban.... republicans i comunistes espanyols,  vinguts a casa nostra per la dura immigració defensaven els nostres drets quan no pocs nascuts ací n’eren indiferents, quan no obertament hostils.