La Sopa, informe 2013, una radiografia i un crit d’alerta!

El dimecres passat vàrem tenir Junta General de la Sopa. El Centre d’Acolliment  La Sopa és un centre que te més de 100 anys , que ha anant evolucionat de centre assistencial per sonar menjar i llit a transeünts a l’atenció per a persones sense llar en situació d’exclusió social. El servei avui te dues funcions principals: la protecció i la creació de condicions bàsiques per a iniciar un procés de recuperació. Malauradament aquets darrera i més important la llarga crisi que patim ens ha situat en un carreró avui sense sortida.

Al centre es treballa amb la premissa de que l’ús periòdic de serveis que cobreixen necessitats bàsiques amb un baix grau de compromís facilita la creació de vincles més o menys estables amb iguals i amb professionals en un espai socialitzador, permeten de manera progressiva assumir compromisos per a la seva recuperació personal.

Des d’aquesta lògica el centre organitza la seva activitat en quatre nivells de compromís segons poden i volen comprometre’s les persones usuàries. La intervenció en medi obert, o treball de carrer. El Serveis de baix compromís: higiene personal, menjador social i bugaderia. Serveis de mig compromís: el centre de dia. Serveis d’alt compromís: el centre residencial, i els pisos d’inclusió.

L’any 2013 es van atendre a 1.862 persones. Del total de persones ateses la majoria son homes solters o separats, entre 20 i 45 anys que en un 90% no tenen suport familiar, no tenen sostre, no tenen ingressos o si en tenen la quantitat màxima amb que poden contar és de 370 euros al mes i un 60 % tenen problemes de salut mental i/o addiccions sense tractar. Molts han perdut els hàbits bàsics de relació social, resistència a l’acceptació de normes o dèficits en l’autocontrol de l’agressivitat.

La manca de feina i habitatge esdevé una plaga social i especialment en aquets sector tant vulnerable, s’amplia en joves i dones la marginació i la manca de llar i apareixen situacions que es faran cròniques com un cadena perpetua, cal nous mitjans, nous programes i que la sopa no continuï sola. Les administracions, amb l’excepció municipal no hi fa gaire res i els problemes s’agreugen. La lluita abnegada del treballadors de centre i el voluntaris ens demanen anar més enllà.