Avui al Ple de Girona decidirem que no tenim ni príncep ni princesa.

Avui, al Ple, decidirem que el títol de príncep de Girona no representa a la ciutat. A hores d’ara encara no sabem el redactat, no os estranyi, la vella política es resisteix a morir, malgrat que el seu cadàver fa pudor. Encara la idea de nadar i guardar la roba, de l’ambigüitat, per que “mai se sap que pot passar”, plana per molts, masses, caps. Al meu parer, quan formules quelcom que no s’entén vol dir que t’has equivocat. En aquest temps la gent ho te clar i senzill, no vol ni príncep ni princesa, ni ara ni mai.

Es cert que sortir d’una dictadura tenia les seves complexitats ara fa prop de quaranta anys! Però, ni tot era tant senzill com ara es veu ni tant embolicat per que la solució que es va aconseguir fos la única posible. Ara bé, fou aprovada per la gran majoria. Aquest és un fet clau i en aquell moment, al carrer, la gent, un majoria, et deia que endavant i així es va concretar amb una gran majoria a les urnes.

Avui la majoria ni ho va viure, ni va decidir res, per que no tenia edat. Ara i avui tenen el mateix dret que vàrem tenir nosaltres per a marcar el camí dels propers quaranta anys. Ningú emparant-se en una legislació obsoleta ens ho pot negar.

Avui decidirem que no tenim príncep o princesa i el 9 de novembre que volem un estat i si s’escau un estat independent. Això no ho fem contra ningú, el futur d’Espanya no ens es indiferent, tant millor que sigui una república i lliure, i així, d’igual a igual, ens entendrem millor ací i a Europa per construir una societat més lliure i més justa.