Girona. Ser regidor! Per fer què?

Sens dubte, al meu parer, no hi ha activitat més honorable que representar als teus veïns i veïnes a l’Ajuntament. Més enllà de la família o de l’activitat professional, hi ha persones que creuen que cal dedicar-hi un temps de la seva vida a allò que podríem anomenar el bé comú. No fa pas gaire que, mitjançant eleccions,  això és possible. No ha estat el sistema habitual, la família o el diner han estat sovint al llarg de la nostra història el sistema per arribar als escons municipals.

El camí no és exempt de dificultats. Qui te el poder econòmic i la influència que se li deriva, no es pas neutral. De forma sovint indirecte promou als afins i dificulta als adversaris. Però, molt cops, els electes es deixen seduir per la proximitat d’aquest poder i els hi fa més fàcil el camí. Comença com a candidat i pot acabar en una responsabilitat de govern o en l'oposició.

Alguns creuen que cal canviar i altres el canvi el pateixen ells mateixos. Per que es més fàcil adaptar-te que lluitar, quan aquesta lluita no és flor d’un dia, doncs sovint ha de ser sorda i constant. Per això te sentit que qui vol canviar s’agrupi, faci equip, faci compatible les legítimes aspiracions individuals amb l’acció col·lectiva. Però, ai las! Que fàcil es disgregar allò que costa tant d’unir!

A la nostra ciutat en l'àmbit dels que voldrien canviar les coses, malgrat els bons propòsits inicials, al cap i a la fi, acaben imposant-se els que creuen que en nom de la unitat ningú millor que ells poden ser els candidats, multiplicant-se les llistes, sovint queden en res i amb sort, un o dos i, festa grossa, tres poden sortir!  I al final el gran avenç es allargar el temps del Ple amb la denuncia reiterativa. També hi trobem els que es deixen seduir per l’oferta d’un lloc de sortida en la llista que te tots el trumfos per a guanyar! Res de nou, quatre anys més ho criticarem, fins que arribi el dia -espero veure-ho- en que trencarem aquest punyater dia de la marmota!