No vull fer d’iconoclasta,
ni crec que tothom en el mon de la política és igual, però confesso sentir-me
profundament avorrit quan observo el foc d’artificis, un cop més, de les promeses
electorals que tenen caducitat quan acaba la campanya.
Quan menys idees
més promeses! El coneixement és inversament proporcional al pedantisme de
creure’s el melic del mon. Que tu pla que faràs i desfaràs, agitat el teu ego
per l’equip de campanya! En totes les eleccions es dona, però és en les
municipals on més canten aquestes promeses tant efímeres.
Encara
recordo amb estupefacció, quan en l’anterior campanya municipal reconeixia els errors,
els meus i els dels que havien governat amb nosaltres, i els altres caps de
llista, corresponsables de les sigles que defensaven, es posaven de perfil com si es presentessin
nous de trinca amb noves promeses a qual més difícil de complir.
Ara tothom promet
a tothom tot, sense que el que han fet, han deixat de fer o no han volgut fer
els hi passi factura, o al menys això esperen. Si el meu consell val per alguna
cosa es el següent: digues el que penses i fes el que dius. Pot ser no guanyis les
eleccions, però dormiràs tranquil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada