El que queda de les promeses electorals? Fum!

No vull fer d’iconoclasta, ni crec que tothom en el mon de la política és igual, però confesso sentir-me profundament avorrit quan observo el foc d’artificis, un cop més, de les promeses electorals que tenen caducitat quan acaba la campanya.

Quan menys idees més promeses! El coneixement és inversament proporcional al pedantisme de creure’s el melic del mon. Que tu pla que faràs i desfaràs, agitat el teu ego per l’equip de campanya! En totes les eleccions es dona, però és en les municipals on més canten aquestes promeses tant efímeres.

Encara recordo amb estupefacció, quan en l’anterior campanya municipal reconeixia els errors, els meus i els dels que havien governat amb nosaltres, i els altres caps de llista, corresponsables de les sigles que defensaven,  es posaven de perfil com si es presentessin nous de trinca amb noves promeses a qual més difícil de complir.

Ara tothom promet a tothom tot, sense que el que han fet, han deixat de fer o no han volgut fer els hi passi factura, o al menys això esperen. Si el meu consell val per alguna cosa es el següent: digues el que penses i fes el que dius. Pot ser no guanyis les eleccions, però dormiràs tranquil.